© 2021 | UAB

Albert Chillón

Director

Escriptor i assagista, Albert Chillón és professor de Teoria de la Comunicació a la UAB, i un reconegut estudiós de les relacions entre literatura, periodisme i comunicació. Ha escrit la novel·la El horizonte ayer (2009) i la monografia Literatura y periodismo. Una tradición de relaciones promiscuas (1999), entre altres llibres i articles. També és autor de La condición ambigua. Diálogos con Lluís Duch (2011) i coautor, amb el mateix Duch, d’Un ser de mediaciones. Fa uns anys va dirigir la revista acadèmica Anàlisi. Quaderns de comunicació i cultura. És, a més, col·laborador habitual de La Vanguardia i El País, i director del màster en Comunicació, Periodisme i Humanitats de la UAB.

Gemma Casamajó

Coordinador/a

Periodista i poeta, Gemma Casamajó és professora del Departament de Comunicació, Cultura i Humanitats de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB des de 1998 i codirectora del màster en Comunicació, Periodisme i Humanitats. És també professora de poesia de l’Escola d’Escriptura de Barcelona i de l’Escola d’Escriptura de Lleida. Ha estat membre del consell de redacció de la revista Anàlisi. Quaderns de Comunicació i Cultura i col·laboradora als diaris Avui i El Punt i a Time Out Barcelona.És sòcia de treball de la cooperativa l’Apòstrof, on es dedica a l’escriptura de textos periodístics i literaris i és responsable de l’edició de publicacions. És autora dels llibres de poesia Bloc de notes (Premi Les Talúries) i Terra campa (Premi de Poesia Jordi Pàmias).

David Vidal

Coordinador/a

Professor titular del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura, ha treballat com a periodista al diari Avui i a Ràdio Barcelona, i ha estat coordinador de la titulació de Periodisme, vicedegà d’Ordenació Acadèmica. L’àmbit de recerca on s’ha especialitzat a partir de la seva tesi doctoral, Alteritat i presència (2002), sobre l’entrevista periodística, és l’estudi dels gèneres i de l’escriptura periodística des de la perspectiva de la hibridació narrativa amb els gèneres de la ficció i de la no-ficció literària, així com també la reflexió epistemològica aplicada a la teoria del periodisme. El 2003 va guanyar el XV premi a la Investigació en comunicació de masses del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) amb l’assaig El malson de Chandos, i el 2006 el premi Lleida de Narrativa pel reportatge novel·lat La fulla a punt de caure. El 2009 va ser designat pel rectorat de la UAB comissari de l’exposició sobre l’Any de la Comunicació de la UAB, Factor Comunicació, l’Afinitat elemental (2010) i ha estat director de l’Àmbit Comunicació de l’Arts Santa Mònica (Departament de Cultura de la Generalitat). És investigador adscrit a l’Institut de la Comunicació de la UAB (InCom). Des del 2010, forma part dels comitès de selecció del programa de beques de l’Obra Social de la Caixa per a estudis de tercer cicle a Espanya i a l’estranger.

Pablo Acosta

És doctor en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, on va defensar una tesi sobre el valor de la imatge en el Mirall de les ànimes simples de Marguerite Porete. Les seves publicacions s’han especialitzat en l’anàlisi textual, la codificació literària de l’experiència i les relacions entre imatge i text. El seu últim llibre és la traducció i edició al castellà del Libro de la experiencia o Memoriale de la mística umbra Angela da Foligno (Madrid, Siruela, 2014). Actualment és professor de ‘Periodisme i Literatura’ i ‘Narratologia de la Comunicació’ al Màster en Periodisme Literari, Comunicació i Humanitats i juntament amb Victòria Cirlot imparteix un curs de novel·la europea al Col.legi de doctors i Llicenciats de Catalunya. Així mateix és col·laborador del Grup de recerca de la Bibliotheca Mystica et Philosophica Alois M. Haas (Universitat Pompeu Fabra). En aquest enllaç podeu accedir a les seves darreres publicacions.
 

Carlos Femenías

Carlos Femenías Ferrà és llicenciat en Filologia Hispànica i Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, ​​on va cursar el màster d’Estudis Avançats en Literatura Espanyola i Hispanoamericana. Ha estat becari FPI de la Universitat Pompeu Fabra, on ha desenvolupat la seva investigació. Actualment està ultimant una tesi al voltant de l’obra de Rafael Sánchez Ferlosio. És secretari de redacció de Artes del ensayo. Revista internacional sobre el ensayo hispánico. Els seus treballs s’orienten cap a l’assaig i la història intel·lectual a l’Espanya contemporània, qüestions en què treballa en diversos grups de recerca. En el màster, imparteix Literatura. Tradició i noves tendències al costat de Juan Pablo Villalobos i Narratologia, literatura i comunicació amb Gemma Casamajó.

Aquí podeu llegir el seu qüestionari Proust!

Catalina Gayà

Doctora en Comunicació i professora associada del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Des de ja fa gairebé dues dècades, combina la reflexió a l’entorn del periodisme a diferents universitats i la pràctica professional. Ha treballat a la revista Cambio Mèxic, dirigida per Gabriel García Márquez , i ha passat els últims 20 anys voltant i buscant pel món històries invisibilitzades, però que ens expliquen com vivim. A Barcelona, ha treballat per El Periódico de Catalunya i a la revista Barcelona Metrópolis. Escriu per a Gatopardo, Esquire Mèxic, Rolling Stones, Chilango, Día Siete. És membre del col·lectiu d’acció periodística SomAtents i de Cuadernos doble raya. Col·labora amb Cinètica produccions i dirigeix, Dones, la vida amb perspectiva de Gènere, d’IB3 Ràdio. El 2017 publica El mar es tu espejo a l’ediorial Libros del K.O.

Ana Aitana Fernández Moreno

Doctora en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra, la seva investigació se centra en la memòria personal, la fotografia filmada i la revelació de la intimitat en el documental autobiogràfic contemporani, i actualment forma part de el projecte MOVEP (Motius visuals en l’esfera pública 2011-2017) a la UPF. Ha estat becària PIF de el Departament de Comunicació de la UPF i va ser professora visitant a la Universidade Nova de Lisboa. Actualment és professora associada a l’ESCAC, Tecnocampus Mataró i la UOC. Ha col·laborat en la publicació col·lectiva Motivos visuales del cine (Galàxia Gutenberg, 2016) i ha escrit articles en revistes acadèmiques com L’Atalante. Combina la seva activitat docent i investigadora amb la crítica cinematogràfica, com a editora de la pàgina web especialitzada Transit: cine y otros desvíos, així com amb la pràctica cinematogràfica (ha participat com a productora i guionista al documental Pasaia Bitartean (2016) d’Irati Gorostidi, amb qui col·labora actualment en altres projectes cinematogràfics.

Ulises Márquez

Doctor en Ciències Polítiques i Sociologia (amb menció honorífica) per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic amb la tesi: L’estudi de la vida quotidiana a través de tres perspectives teòriques: de el materialisme històric de Henri Lefebvre i Agnes Heller a l’antropologia simbòlica de Lluís Duch. Investigador postdoctoral a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona UNAM, ha publicat diferents articles d’investigació en revistes especialitzades de ciències socials. Les seves línies d’investigació exploren les relacions entre la fenomenologia i l’hermenèutica de la vida quotidiana, els vincles entre novel·la, antropologia i sociologia a l’estudi de la ciutat, l’antropologia simbòlica i les pràctiques culturals en l’espai urbà.

 

Miqui Otero

Periodista i novel·lista. Ha escrit a El Mundo i al suplement Cultura/s (La Vanguardia), entre altres publicacions especialitzades. També ha estat redactor en cap de la secció de Cultura d’ADN. És responsable del Festival Primera Persona al CCCB. Ha participat en diversos llibres col·lectius (Una risa nueva, Nausicäa, 2010; CT o la Cultura de la Transición, Booket/Mondadori, 2012) i en guions televisius. És autor de la novel·la Hilo Musical (Alpha Decay, 2010), La cápsula del tiempo (Blackie Books, 2012) i Rayos (Blackie Books, 2016).

Esteve Plantada

Esteve Plantada (Granollers, Vallès Oriental, 1979) és periodista, poeta i editor de poesia. Actualment és articulista i redactor de la revista El Temps, on coordina el portal especialitzat El Temps de les Arts. Ha publicat set llibres de poesia, entre els quals A l’ombra dels violins (Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits 1997), Fosca límit (Millor poemari del 2015 segons els lectors de Llegir en cas d’incendi) i Big Bang Llàtzer (premi de Poesia Mediterrània Pare Colom 2016). Ha treballat com a articulista i crític a diferents mitjans i revistes com El Punt Avui, Barcelona Metròpolis, Caràcters, Poetari, El 9 Nou o The Barcelona Review, de la qual en va ser codirector. També ha estat cap de cultura de Nació Digital i és professor de l’Escola d’Escriptura de Barcelona.

Aquí podeu llegir el seu qüestionari Proust!

Fernando Pérez-Borbujo

Professor titular de Filosofia del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i doctor en Humanitats (2000) i en Ciències Polítiques i de l’Administració (2009) en aquesta universitat. Ha ampliat estudis a les universitats de Tubinga, Munic i Berlín. La seva recerca s’ha centrat en la filosofia alemanya del segle xix i l’espanyola del segle xx, així com en les relacions culturals i filosòfiques hispanogermàniques. El seu altre àmbit d’interès són les relacions entre ètica, religió i política en el pensament contemporani. És autor de Tres miradas sobre el Quijote: Unamuno, Ortega, Zambrano (2010), Veredas del espíritu. De Hume a Freud (2007), La otra orilla de la belleza. En torno al pensamiento de E. Trías (2005) i Schelling. El sistema de la libertad (2004), i ha traduït, en col·laboració, l’obra de Schelling Del yo como principio de la filosofía o sobre lo incondicionado en el saber humano (2003). En l’actualitat, és membre de l’Institut Universitari de Cultura (UIC) i secretari de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. És professor al màster d’Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament (MECLAP), així com en el Programa d’Estudis Hispànics i Europeus (PEHE) de la Universitat Pompeu Fabra.

Aquí podeu llegir el seu Qüestionari Proust! 

Sebastián F. Moro Tornese

És doctor en Filosofia i Estudis Clàssics per la Universitat de Londres (Royal Holloway College). La seva tesi de doctorat és un estudi de la filosofia de la música al Neoplatonisme i la noció d’harmonia còsmica en el ‘Timeu i la República’ de Plató. La seva recerca s’ha enfocat de manera interdisciplinària en l’estètica filosòfica, dedicant-se a l’àmbit d’interacció entre la història de la filosofia, els estudis clàssics i la teoria de l’art, centrant-se en la música com llenguatge simbòlic i no verbal. Les seves publicacions investiguen les implicacions filosòfiques i antropològiques del pensament musical pitagòric-neoplatònic i la noció d’harmonia i simpatia universal, així com el valor del llenguatge mitològic i el poder terapèutic i transformador de la música, tenint en compte la influència i recepció posterior d’aquestes concepcions en la metafísica, l’ètica, la política, la literatura i el cinema. Recentment ha col·laborat amb el Grup de recerca de la Bibliotheca Mystica et Philosophica Alois M. Haas de la Universitat Pompeu Fabra, amb una beca postdoctoral “Haas Fellowship“, per realitzar un projecte sobre la recepció del simbolisme còsmic-musical neoplatònic en Llull, Fludd i Kircher. També ha col·laborat amb el Centre d’Estudis Filosòfics Eugenio Trías de la mateixa universitat, amb una beca postdoctoral en col·laboració amb la Fundació La Caixa, per investigar la filosofia de la música d’Eugenio Trías i la seva revalorització de la filosofia pitagòrica i platònica per a la integració harmònica d’art i filosofia, especialment entenent la música com a pensament.

Aquí podeu llegir el seu qüestionari Proust!

Arnau Vilaró

Doctor en Comunicació per la UPF i investigador postdoctoral a l’Instituto de Investigaciones Estéticas de la UNAM. La seva recerca se centra en l’estudi del cinema francès després de la modernitat, en el cinema comparat com a mètode i en la discussió figurativa i fenomenològica de les imatges. Dedicat a la crítica de cinema des del 2009, forma part del comitè de redacció de la revista Lumière. Com a docent, ha exercit de professor d’estudis visuals al Màster en Comunicació, Periodisme i Humanitats, imparteix el Taller de Crítica Cinematogràfica del CCCB i és professor col·laborador de mètodes en ciències humanes a la UOC.

 

Juan Pablo Villalobos

Juan Pablo Villalobos (Guadalajara, 1973) és llicenciat en Llengua i Literatura Hispàniques per la Universidad Veracruzana. La seva tesi de llicenciatura va girar entorn dels gèneres literaris i la representació en les memòries de Fray Servando Teresa de Mier. Va obtenir el Diploma en Estudis Avançats (DEA) del doctorat en Teoria Literària i Literatura Comparada de la UAB amb una tesina sobre sabotatge narratiu i “anti-literatura” en l’obra de l’escriptor equatorià Pablo Palacio. És autor de les novel·les Fiesta en la madriguera (Anagrama, 2010), ​ Si viviéramos en un lugar normal (Anagrama, 2012), No estilo de Jalisco (Realejo/Bateia, 2014), Te vendo un perro (Anagrama, 2014) i No voy a pedirle a nadie que me crea. (Anagrama, 2016, Premi Herralde de Novel·la). La seva obra ha estat traduïda i publicada a 14 països. Col·labora a diversos mitjans com Letras Libres, Gatopardo, Granta i O Estado de São Paulo.

El 2018 es publica Yo tuve un sueño (Anagrama), format per deu relats breus sobre la migració de nens centro americans als Estats Units.

Carlos Zeller

És professor de Periodisme de Precisió a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. És coordinador editorial i coeditor de Voces y Culturas des de la seva creació i coautor de Sindicalisme i canvi social a Espanya, 1976-1988 (1991).

Aquí podeu llegir el seu qüestionari Proust!