Fernando Pérez-Borbujo és professor d’Ètica de la Comunicació al Màster i professor de filosofia a la Universitat Pompeu Fabra

M’encanta la literatura i el cinema. També viatjar, conèixer llocs i cultures noves. Gaudeixo de la vida mediterrània i la presència inestimable de la mar i la muntanya.

La meva ocupació favorita és la lectura.

Al màster, les meves classes intenten situar la tasca del comunicador en l’àmbit de la societat de la informació i de l’espectacle de la nova era digital per veure els reptes, problemes i dilemes als quals s’ha d’enfrontar. Des del meu punt de vista, l’ètica professional és el reflex d’una ètica personal, fruit d’una visió i concepció de la vida que un ha de conèixer, conrear i fomentar. Reflexionar sobre aquest projecte personal i el seu reflex en l’activitat professional és l’objectiu de les meves classes.

El que més m’agrada del màster és el seu vessant humanístic, transversal, que intenta pensar tots els aspectes de la tasca periodística i comunicativa en un món plural i complex. Recórrer a la literatura, a la retòrica, a l’estètica i a la història em sembla la millor manera de tenir una consciència clara i lúcida d’on estem i d’allò que hem de fer a cada moment.

El meu autor o autors de referència són principalment filòsofs, teòrics de la comunicació i de la societat de la informació-espectacle: Heidegger, Habermas, Apel, Aristòtil, Kant, MacLuhan, Debord, Mumford, Blumenberg.

Un Personatge literari amb el qual m’identifico és el capità Ahab de Moby Dick.

L’última vegada que m’he emocionat amb un llibre va ser amb Les il·lusions perdudes de Balzac.

Si només pogués salvar un llibre de l’apocalipsi, seria la Bíblia.

Un llibre per recomanar a l’alumnat: El principi de responsabilitat de Hans Jonas.

El meu desig per al futur és que la comunicació, en lloc de confondre’ns i fins i tot enganyar-nos, contribueixi a orientar-nos en aquest món complex en què vivim i ens ajudi a ser millors.