© 2021 | UAB

#ProfesMECOPH Ulises Márquez

Ulises Márquez és el nou professor d’Antropologia de la Comunicació. És Doctor en Ciències Polítiques i Sociologia (amb menció honorífica) per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, també és investigador postdoctoral a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat diferents articles d’investigació en revistes especialitzades de ciències socials i les seves línies de recerca exploren les relacions entre la fenomenologia i l’hermenèutica de la vida quotidiana, els vincles entre novel·la, antropologia i sociologia a l’estudi de la ciutat, l’antropologia simbòlica i les pràctiques culturals en l’espai urbà.

Em defineixo com algú a qui li agrada caminar per les ciutats, “llegir” l’espai urbà i imaginar les seves històries. Mentre ho faig, m’indignen les desigualtats econòmiques i la marginació social que observo, em sento compromès amb una crítica social d’aquestes condicions en la meva tasca d’investigació i de docència.

La meva ocupació favorita és la lectura de novel·les i poesia, xerrar i menjar amb amics.

Al màster, les meves classes parteixen d’un temari amb lectures bàsiques per a tot el curs i lectures complementàries establertes des del primer dia, els estudiants han de triar un text per exposar durant el curs i realitzar un assaig sobre algun dels temes. En el curs d’Antropologia de la Comunicació revisem les principals escoles d’antropologia i els seus autors més representatius, la seva història i preceptes ideològics; posteriorment estudiem alguns dels principals “artefactes” antropològics de la comunicació: símbol, mite, imaginari, narració, culte, ritus; a partir d’aquestes bases teòriques i metodològiques estudiem el problema de la comunicació en les nostres societats contemporànies, explorem la tradició, la traducció, els media i les mediacions. La classe parteix de la interacció i diàleg permanent entre estudiants i docent, assumim una postura crítica dels textos i de la societat contemporània, dels seus fonaments històrics i antropològics. El curs està dissenyat i inspirat sota l’aura de Lluís Duch, qui el va crear i va impartir de 2010 a 2018, any en què va morir.

El que més m’agrada del Màster és que és un màster dissenyat amb un esperit militant i artesanal, compromès amb la tradició humanista i la crítica social, allunyat de qualsevol dogmatisme i intel·lectualisme i apartat de les lògiques economicistes. Busca establir uns vincles entre el periodisme, com a exercici d’escriptura, de narració de la història i del desenvolupament mateix de les humanitats, i el seu impacte en la societat, busca explorar més enllà de l’hegemonia que exerceixen els mass media al camp de la comunicació contemporània. El seu equip de professors és summament compromès amb la vocació docent i la investigació i els estudiants mantenen una vitalitat i entusiasme que transmeten en els cursos.

El meu autor o autors de referència són... La meva formació inicial em va portar a explorar el materialisme històric de C. Marx i el seu desenvolupament en la teoria crítica de l’escola de Frankfurt, Th. Adorno, M. Horkheimer, W. Benjamin, principalment, i les seves influències en la teoria llatinoamericana, com B. Echeverría i A. Quijano. Posteriorment em vaig inclinar per l’hermenèutica simbòlica propera al cercle d’Eranos, K. Jung, M. Eliade, J. Campbell, G. Durand i a l’uníson per la fenomenologia de P. Ricoeur i l’hermenèutica de H. Gadameral mateix temps que em trobava amb l’Antropologia Simbòlica de LlDuch, derivada en gran part de l’antropologia filosòfica d’E. Cassirer, M. Scheler, H. Plessner. Actualment em trobo enmig d’un pont entre autors com H. Lefebvre i A. Heller, de la tradició marxista, i de LlDuch, proper a la fenomenologia i l’hermenèutica, finalment també em resulten afins als estudis contemporanis decoloniales i feministes d’autores com J. Butler, S. Rivera Cusicanqui, M. Lugones, O. Oyewòmí.

Un personatge literari amb el qual m’identifico és Ixca Cienfuegos, de la novel·la La región más transparente, de Carlos Fuentes, és un personatge mestís “guardià” de les antigues tradicions mesoamericanes que es barreja amb la “modernitat capitalista” i es mou entre els dos móns, coneixent a fons els seus secrets i sabers.

L’última vegada que m’he emocionat amb un llibre va ser amb Sortida del laberint: una Trajectòria intel·lectual, de Lluís Duch, una obra pòstuma, resultat de les seves xerrades a la Càtedra Ferreter Mora de 2017. Em va emocionar molt a causa del vincle personal que tenia amb l’autor i a causa dels projectes que teníem i que van quedar inconclusos per la seva marxa. M’envaïa la nostàlgia a llegir les seves paraules que en diverses ocasions vaig escoltar de viva veu en les nostres xerrades, mentre ho llegia sentia que estava conversant amb ell.

Si només pogués salvar un llibre de l’apocalipsi seria La Ilíada i l’Odissea d’Homer.

Un llibre per recomanar a l’alumnat Vida i destí de Vassili Grossman, escrita en la dècada de 1950, és una novel·la dramàtica sobre la Segona Guerra Mundial. Aquest autor va ser un dels primers periodistes a denunciar l’existència dels camps de concentració nazis; la seva novel·la va ser requisada pel règim soviètic per la seva denúncia del totalitarisme estalinista i la seva comparació amb el nacionalsocialisme. Grossman mai no va poder veure-la publicada.

Un desig per al futur és que sorgeixin noves utopies transformadores de l’actual status quo.