© 2021 | UAB

#ProfesMECOPH Sebastián Moro Tornese

Sebastià Moro Tornese es dedica a l’estètica filosòfica i a l’estudi interdisciplinari de filosofia i art, investigant expressions musicals, literàries i poètiques d’idees filosòfiques en combinació amb l’anàlisi filosòfica d’aquestes expressions artístiques. És doctorat a la Universitat de Londres amb una tesi sobre la filosofia de la música en la tradició neoplatònica.

M’interessa investigar la recepció i l’herència cultural, en el pensament, en la literatura i en l’art, d’idees i concepcions l’origen de les quals pot rastrejar-se fins l’antiguitat en l’Orfisme, el Pitagorisme, els filòsofs Pre-Soctráticos, Plató, Aristòtil i el Neoplatonisme. També estic interessat en l’estètica del romanticisme i en pensadors associats a l’escola de Frankfurt, entre d’altres Walter Benjamin, Theodor Adorno, a més d’Ernst Bloch.

Les meves ocupacions preferides són la investigació, la lectura, l’ensenyament, la conversa, el cinema, escoltar música i tocar el violoncel.

En el màster, les meves classes comencen amb una exposició conceptual de les idees principals, seguida d’una anàlisi d’exemples i il·lustracions, a través d’una metodologia que podria descriure com una combinació de mètode socràtic i l’anomenada reminiscència platònica, segons la qual conèixer és recordar, juntament amb el mètode fenomenològic, i el pensament analògic i imaginatiu, associat a procediments propis de les escoles de Warburg i del cercle Eranos. Busquem, a través d’exemples visuals, musicals, literaris, mitològic-simbòlics, trobar una unitat i harmonia de sentit i significat en les obres estudiades, que es transparenti dels textos, les obres, les coses mateixes i de la realitat, per transcendir possibles deformacions ideològiques. Especialment, en estudiar la retòrica d’un punt de vista filosòfic-literari, tracto d’unificar una concepció poètico-literària -intuïtiva i artística- que està en els orígens d’aquesta disciplina, com a expressió eloqüent, viva, estimulant, desafiadora i transformadora de l’audiència i les seves concepcions de món, juntament amb una visió i un examen més sistemàtica, més filosòfica -racional- de la retòrica, entesa com a contrapart de la dialèctica, que al seu torn reflecteix l’estructura intel·ligible de la vida, de la realitat i de la societat.

El que més m’agrada del màster és que fa possible la combinació interdisciplinària de periodisme, humanitats, literatura, cinema, música i art; perspectiva que ens obre al panorama de transcendir la mera reproducció d’una societat basada tant en el predomini de la recerca deshumanitzada dels beneficis econòmics a qualsevol preu com en la rigidesa egoista de l’enfocament i concentració sobre una esfera del que és privat desvirtuada per les relacions mercantils. Aquest enfocament humanista ofereix una altra perspectiva que possibilita el fet d’obrir-se a una manera diferent de vida i de societat, en la recerca d’una visió alternativa que sigui inclusiva i harmonitzadora tant en les relacions socials com en la relació dels éssers humans amb la natura.

Els meus autors de referència són els Presocràtics, els Pitagòrics, Plató, els Neoplatónicos (Plotí, Jàmblic, Procle), els Romàntics com William Blake, F. Hölderlin, F.J. Schelling, i també Walter BenjaminTheodor W. Adorno, Ernst Bloch.

Un personatge literari amb el qual m’identifico és Hugh Conway de la novel·la de James Hilton ‘Lost Horizon’ (anomenat Robert Conway en la pel·lícula basada en el llibre). M’identifico amb el personatge per la seva recerca de significat i pel seu inconformisme davant d’allò convencional. Aquest inconformisme va acompanyat en la novel·la per una recerca de la utopia que dona sentit i substància a l’acció pràctica que d’una altra manera pot esdevenir buida i fins i tot simple agitació banal.

L’última vegada que m’he emocionat amb un llibre va ser en rellegir ‘El Senyor dels Anells’ de Tolkien, el capítol en què Sam no es deixa caure en el desànim, no desespera l’ésser inspirat per la visió d’una estrella llunyana, que li retorna l’esperança i la consciència de la bellesa de món, malgrat tot el que l’envolta en aquest moment. En recordar-me la meva primera lectura del llibre en la meva joventut, m’ha emocionat encara més la imperiosa necessitat de no deixar avui que les circumstàncies ens desalentin, per no oblidar els nostres somnis i ideals. En Tolkien, les estrelles estan relacionades amb el cant primordial descrit en el ‘Silmaríl·lion’ i amb els Elfs i la seva poesia, que són personatges que evoquen les millors aspiracions de la humanitat. El mític i l’utòpic s’uneixen en una emoció de bellesa.

Si només pogués salvar un llibre de l’apocalipsi seria … ‘Les Enéadas’ de Plotí

Un llibre per recomanar als alumnes: ‘The Utopian Function of Art and LiteratureSelected Essays’, d’Ernst Bloch.

Un desig per al futur és que es doni més importància a les humanitats i les arts com mirades que desafien allò establert i aposten per una existència oberta al possible i a la transformació de les relacions socials i del desenvolupament integral dels éssers humans en consonància i comunicació entre si i que ens ofereixen una perspectiva més àmplia en connexió amb la unitat de la vida, en una comunitat harmònica, tal com ho exemplifiquen la música, la poesia, la literatura, totes les arts i la filosofia.