© 2018 | UAB

Albert Chillón

Director

Escriptor i assagista, Albert Chillón és professor de Teoria de la Comunicació a la UAB, i un reconegut estudiós de les relacions entre literatura, periodisme i comunicació. Ha escrit la novel·la El horizonte ayer (2009) i la monografia Literatura y periodismo. Una tradición de relaciones promiscuas (1999), entre altres llibres i articles. També és autor de La condición ambigua. Diálogos con Lluís Duch (2011) i coautor, amb el mateix Duch, d’Un ser de mediaciones. Fa uns anys va dirigir la revista acadèmica Anàlisi. Quaderns de comunicació i cultura. És, a més, col·laborador habitual de La Vanguardia i El País, i director del màster en Comunicació, Periodisme i Humanitats de la UAB.

Gemma Casamajó

Coordinador/a

Periodista i poeta, Gemma Casamajó és professora del Departament de Comunicació, Cultura i Humanitats de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB des de 1998 i codirectora del màster en Comunicació, Periodisme i Humanitats. És també professora de poesia de l’Escola d’Escriptura de Barcelona i de l’Escola d’Escriptura de Lleida. Ha estat membre del consell de redacció de la revista Anàlisi. Quaderns de Comunicació i Cultura i col·laboradora als diaris Avui i El Punt i a Time Out Barcelona.És sòcia de treball de la cooperativa l’Apòstrof, on es dedica a l’escriptura de textos periodístics i literaris i és responsable de l’edició de publicacions. És autora dels llibres de poesia Bloc de notes (Premi Les Talúries) i Terra campa (Premi de Poesia Jordi Pàmias).

David Vidal

Coordinador/a

Professor titular del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura, ha treballat com a periodista al diari Avui i a Ràdio Barcelona, i ha estat coordinador de la titulació de Periodisme, vicedegà d’Ordenació Acadèmica. L’àmbit de recerca on s’ha especialitzat a partir de la seva tesi doctoral, Alteritat i presència (2002), sobre l’entrevista periodística, és l’estudi dels gèneres i de l’escriptura periodística des de la perspectiva de la hibridació narrativa amb els gèneres de la ficció i de la no-ficció literària, així com també la reflexió epistemològica aplicada a la teoria del periodisme. El 2003 va guanyar el XV premi a la Investigació en comunicació de masses del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) amb l’assaig El malson de Chandos, i el 2006 el premi Lleida de Narrativa pel reportatge novel·lat La fulla a punt de caure. El 2009 va ser designat pel rectorat de la UAB comissari de l’exposició sobre l’Any de la Comunicació de la UAB, Factor Comunicació, l’Afinitat elemental (2010) i ha estat director de l’Àmbit Comunicació de l’Arts Santa Mònica (Departament de Cultura de la Generalitat). És investigador adscrit a l’Institut de la Comunicació de la UAB (InCom). Des del 2010, forma part dels comitès de selecció del programa de beques de l’Obra Social de la Caixa per a estudis de tercer cicle a Espanya i a l’estranger.

Noemí Acedo

Doctora en programa de Postgrau en Llengua i Literatura, per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi o/ética de la escucha. Un estudio del dolor físico infligido y el sufrimiento en la escritura testimonial de Nora Strejilevich. Llicenciada en Filologia Hispànica i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (2006) en aquesta mateixa universitat, on també cursa el Màster Oficial en Literatura Comparada: Estudis Literaris i Culturals.
Al setembre de 2006 s’incorpora com a docent i investigadora al grup de recerca consolidat Cuerpo y Textualidad. El 2007 obté la beca predoctoral de Formació de Professorat Universitari  del Ministeri de Ciència i Educació, que marca l’inici de la seva trajectòria com a docent de les assignatures Introducció a la Literatura Comparada i Introducció als Estudis Literaris durant tres cursos acadèmics, i com a investigadora de nombrosos projectes ministerials de caràcter nacional i internacional. A aquesta formació, s’han d’afegir les estades de recerca realitzades a la Universitat Nacional de Buenos Aires (UBA) i en la Universitat Jean Jaurès, de Tolosa de Llenguadoc (França)…Les seves línies de recerca són els estudis de la memòria, els estudis del testimoniatge, la representació i la teoria del dolor, els estudis de gènere i sexualitat, i la teoria i la literatura comparada.

Pablo Acosta

És doctor en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, on va defensar una tesi sobre el valor de la imatge en el Mirall de les ànimes simples de Marguerite Porete. Les seves publicacions s’han especialitzat en l’anàlisi textual, la codificació literària de l’experiència i les relacions entre imatge i text. El seu últim llibre és la traducció i edició al castellà del Libro de la experiencia o Memoriale de la mística umbra Angela da Foligno (Madrid, Siruela, 2014). Actualment és professor de ‘Periodisme i Literatura’ i ‘Narratologia de la Comunicació’ al Màster en Periodisme Literari, Comunicació i Humanitats i juntament amb Victòria Cirlot imparteix un curs de novel·la europea al Col.legi de doctors i Llicenciats de Catalunya. Així mateix és col·laborador del Grup de recerca de la Bibliotheca Mystica et Philosophica Alois M. Haas (Universitat Pompeu Fabra). En aquest enllaç podeu accedir a les seves darreres publicacions.
 

Antoni Cabanes

Pol Capdevila

Professor lector de Teoria de l’Art i Art Contemporani en el departament d’Humanitats i de Teoria de la Imatge i en el departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. Llicenciat en Filosofia (UAB), és doctor en Estètica i Teoria de les Arts per la UAB. Les seves línies principals d’investigació recorren la teoria crítica, l’estètica continental i el temps en l’art contemporani i en la cultura visual. Ha estat becari predoctoral per “la Caixa” i el DAAD i becari postdoctoral “Beatriu de Pinós” a la Universitat de Potsdam (Alemanya) ia la de Cambridge (R.U.). Complementa la seva carrera acadèmica com a crític d’art en revistes d’art contemporani i com compromès divulgador de filosofia i estètica. Trobareu més informació aquí.

Javier Córcoles

Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona. Fundador de l’associació audiovisual Lovelight Films, ha escrit i realitzat els documentals Granets de sorra (TV3) i Harris Haare, i ha estat professor de guió i llenguatge audiovisual a l’EMAV (l’Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona). També ha treballat com a redactor i locutor a Ràdio 4 (Ràdio Nacional d’Espanya).

Lluís Duch

Doctor en Antropologia i Teologia per la Universitat de Tübingen i professor emèrit de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona i de l’Abadia de Montserrat. És monjo de Montserrat des de 1961. Ha estudiat els diferents llenguatges dels universos simbòlics i mítics i la seva concreció en la vida quotidiana dels nostres dies. L’any 2011 ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi. És autor de més de cinquanta llibres i opuscles, i de tres-cents articles i col·laboracions en obres col·lectives. Els més recents, Religió i comunicació (Fragmenta, 2010), El pelegrinatge com a viatge (Claret, 2010) i L’ambigüitat de la puresa (CCCB, 2009), a més del llibre entrevista a càrrec d’Albert Chillón La condición ambigua. Diálogos con Lluís Duch (Herder, 2011), del llibre d’homenatge Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluís Duch (Fragmenta, 2011) i Un ser de mediaciones. Antropología de la comunicación. Volumen I (2012), amb Albert Chillón.

Catalina Gayà

Doctora en Comunicació i professora associada del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Des de ja fa gairebé dues dècades, combina la reflexió a l’entorn del periodisme a diferents universitats i la pràctica professional. Ha treballat a la revista Cambio Mèxic, dirigida per Gabriel García Márquez , i ha passat els últims 20 anys voltant i buscant pel món històries invisibilitzades, però que ens expliquen com vivim. A Barcelona, ha treballat per El Periódico de Catalunya i a la revista Barcelona Metrópolis. Escriu per a Gatopardo, Esquire Mèxic, Rolling Stones, Chilango, Día Siete. És membre del col·lectiu d’acció periodística SomAtents i de Cuadernos doble raya. Col·labora amb Cinètica produccions i dirigeix, Dones, la vida amb perspectiva de Gènere, d’IB3 Ràdio. El 2017 publica El mar es tu espejo a l’ediorial Libros del K.O.

Jessica Jaques

Doctora en Filosofia per la UAB i professora titular del Departament de Filosofia de la mateixa universitat. Ha publicat els llibres Picasso en Gósol, 1906: un verano para la modernidad (Antonio Machado, 2007) i La estètica del Románico y el Gótico (Antonio Machado, 2003), així com diversos articles i capítols de llibre relatius a la revisió de l’estètica kantiana i neokantiana, l’estètica medieval i l’experiència estètica contemporània. Així mateix, ha traduït al català la Critica de la facultat de jutjar d’Immanuel Kant (Editorial 62, 2004). És codirectora, juntament amb Gerard Vilar, del postgrau i màster d’estètica contemporània Pensar l’Art d’Avui, que es realitza a la Fundació Joan Miró de Barcelona.

Miqui Otero

Periodista i novel·lista. Ha escrit a El Mundo i al suplement Cultura/s (La Vanguardia), entre altres publicacions especialitzades. També ha estat redactor en cap de la secció de Cultura d’ADN. És responsable del Festival Primera Persona al CCCB. Ha participat en diversos llibres col·lectius (Una risa nueva, Nausicäa, 2010; CT o la Cultura de la Transición, Booket/Mondadori, 2012) i en guions televisius. És autor de la novel·la Hilo Musical (Alpha Decay, 2010), La cápsula del tiempo (Blackie Books, 2012) i Rayos (Blackie Books, 2016).

Fernando Pérez-Borbujo

Professor titular de Filosofia del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i doctor en Humanitats (2000) i en Ciències Polítiques i de l’Administració (2009) en aquesta universitat. Ha ampliat estudis a les universitats de Tubinga, Munic i Berlín. La seva recerca s’ha centrat en la filosofia alemanya del segle xix i l’espanyola del segle xx, així com en les relacions culturals i filosòfiques hispanogermàniques. El seu altre àmbit d’interès són les relacions entre ètica, religió i política en el pensament contemporani. És autor de Tres miradas sobre el Quijote: Unamuno, Ortega, Zambrano (2010), Veredas del espíritu. De Hume a Freud (2007), La otra orilla de la belleza. En torno al pensamiento de E. Trías (2005) i Schelling. El sistema de la libertad (2004), i ha traduït, en col·laboració, l’obra de Schelling Del yo como principio de la filosofía o sobre lo incondicionado en el saber humano (2003). En l’actualitat, és membre de l’Institut Universitari de Cultura (UIC) i secretari de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. És professor al màster d’Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament (MECLAP), així com en el Programa d’Estudis Hispànics i Europeus (PEHE) de la Universitat Pompeu Fabra.

Leonardo Valencia

Gerard Vilar

Catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts en el Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona, del qual ha estat director. Ha estat professor convidat a universitats d’Alemanya, Estats Units, Anglaterra i Mèxic. Interessat sempre per les relacions entre l’estètica, ètica i la política, és autor dels llibres Raó i marxisme (1979), Discurs sobre el senderi (1986), Les cuites de l’home actiu (1990), Individualisme. Estètica, ètica i política (1992), La razón insatisfecha (1999), El desorden estético (2000), Las razones del arte (2005) o Desartización (2010). És també autor de gran nombre d’articles i ha col·laborat en nombroses obres col·lectives. És autor també d’edicions i traduccions en llengua catalana i en castellà d’obres de Kant, Hegel, Marx, Adorno, Habermas, Rawls, Danto i Carroll. És organitzador i responsable dels màsters en Estètica i Teoria de l’Art Contemporani Pensar l’art contemporani i Gramàtiques de l’Art Contemporani, que actualment es realitzen a la Fundació Miró, el Museu Picasso de Barcelona i la Pedrera en la seva 11a i 2a edició respectivament.

Arnau Vilaró

Doctor en Comunicació per la UPF i investigador postdoctoral a l’Instituto de Investigaciones Estéticas de la UNAM. La seva recerca se centra en l’estudi del cinema francès després de la modernitat, en el cinema comparat com a mètode i en la discussió figurativa i fenomenològica de les imatges. Dedicat a la crítica de cinema des del 2009, forma part del comitè de redacció de la revista Lumière. Com a docent, ha exercit de professor d’estudis visuals al Màster en Comunicació, Periodisme i Humanitats, imparteix el Taller de Crítica Cinematogràfica del CCCB i és professor col·laborador de mètodes en ciències humanes a la UOC.

 

Juan Pablo Villalobos

Carlos Zéller